UN MUNDO COMÚN, MARINA GARCÉS
El programa de Difraccions ’23 té com a eix principal el replantejament, la idea de qüestionar-nos aquells codis de la música contemporània que ens són familiars i creiem inamovibles, però re-imaginar-los a través de l’art mateix. Tot, amb un seguit d’obres que parteixen de la intenció de transformar algun element de l’experiència musical: la reinterpretació, la instrumentació, la execució o l’entorn de l’obra.
Re-viure, Re-visitar, Re-formular, Re-definir-se i Re-composar, són les cinc categories que articulen la programació d’enguany, treballant, a través de cinc vies, la transfiguració d’allò que creiem absolut. Un exercici, de fet, per preguntar-nos si allò que representa la música clàssica o contemporània és realment immòbil o si la música, l’art, no és per naturalesa canviant i mutable, permeable a tot allò que l’envolta: públic, entorn, intèrprets, context i pensament.
Del grec “lloc d’accés prohibit”, la instal·lació Ádyton ens proposa una experiència immersiva al voltant de la idea d’Europa des de la seva concepció. Per fer-ho, construeix un Oracle de Delfos virtual, un espai místic i primordial lluny de les càrregues contemporànies i eurocèntriques que ens acompanyen. I si descobrim que Europa va ser concebuda a partir de l’alteritat, d’allò llunyà i estrany? L’obra d’Óscar Escudero i Belenish Moreno-Gil recrea un viatge en el temps, un viatge que exercirà d’oracle per guiar-nos mentre explorem les idees de centre i identitat des de la individualitat més estricta, tal com feien els visitants al Temple d’Apol·lo en l’antiguitat.
Taller d'introducció als conceptes bàsics del live-coding posant l'accent a la interacció amb música en directe. Roger Pibernat ens mostrarà els fonaments de la creació d'imatge i so en viu amb exemples pràctics del del procés de creació que està desenvolupant amb FRAMES Percussion i la compositora Helena Cánovas dins el marc del cicle Difraccions.
La voluntat de trencar amb la tradició musical occidental i el cànon va propiciar l'eclosió de la música per percussió durant el s. XX. En l'actualitat, la recerca de nous mons sonors a través de la percussió han portat a explorar la idea d'anar més enllà de l'ús d'instruments convencionals i descobrir les possibilitats expressives dels objectes o imaginar i construïr-ne de nous.
Les composicions musicals són finestres a una època i un pensament, un portal a les d’idees del compositor i el seu món. Els instruments que triem per acostar-nos-hi esdevenen interfícies tecnològiques per desxifrar aquestes idees, i la seva interpretació canvia segons la tecnologia que utilitzem. RE-VISITAR: New mediums, old music; new music, old mediums qüestiona la relació entre instrumentació, època, idees i so plantejant la música com un ens canviant, permeable del món al seu voltant.
La societat contemporània genera una quantitat de continguts mai vista en tota la nostra història, i un dels reptes que tenim avui dia és veure com ens adaptem a aquesta realitat i conviure amb la paradoxa de, tot i que tenim tota la informació possible al nostre abast, cada cop ens tornem més ignorants.
Traces proposa un diàleg entre l’actualitat i el passat a través de l’ús de la tecnologia en la música. Basant-se en la Missa de Barcelona del segle XIV, una de les primeres obres del repertori occidental en utilitzar la tecnologia de la notació musical, aquesta proposta amplia la visió de l’obra original gràcies a les possibilitats d’una guitarra i la intervenció electrònica per actualitzar aquest diàleg entre creació improvisada, tecnologia i espai que va tenir lloc segles enrere.
La compositora Gemma Ragués Pujol presenta amb Absent Bodies una performance de caire narratiu on treballa, a través de l’electrònica, el paper dels nostres cossos en la pròpia narrativa. Compositora de formació, l’autora es qüestiona com ocupar un espai dins el món de la música quan el cànon ha estat històricament euro-cèntric i eminentment masculí, sense deixar espai a identitats dissidents. Una narració onírica que combina sons, cossos, text i visuals per explorar la corporeïtat de la nostra identitat. Com podem afirmar qui som, malgrat el pes de la tradició? Malgrat el nostre context?
CrossingLines explora l’art com un ens mòbil i canviant amb el seu context a partir de la intervenció sobre obres ja escrites anteriorment. Planteja la idea de llegat cultural i de la seva transformació orgànica a través de les pràctiques pròpies del seu món, el món de la música, actuant sobre els espais que els compositors deixen a l’intèrpret per fer-ne la seva versió, ja sigui a través d’algoritmes generats per ordinador o indicacions en una partitura. En col·laboració amb l’EMMCA L’Hospitalet, el projecte té també una vessant pedagògica en la que els mateixos alumnes crearan noves versions de les peces musicals guiats pels membres de CrossingLines.