Des del comissariat artístic de Difraccions volem replantejar la necessitat de consumir constantment material audiovisual a totes hores dins la societat occidental, a través d’una posada en escena irònica o fins i tot banal.
L’omnipresència de la música en quasi totes les activitats que conformen la nostra quotidianitat (des d’anar a comprar, esperar a ser ateseos o mentres cuinem) ha canviat i condicionat els nostres hàbits d’escolta i com ens relacionem amb el fet sonor. Deixa de ser la música una finalitat expressiva en si mateixa o ha passat a ser un condiment per la resta de les nostres activitats o emocions?
Amb l’aparició de les plataformes digitals aquest fa ja fa temps que s’ha accentuat. Aquestes plataformes, tot i vendre’s com una democratització (preus molt assequibles o gratuïtes a canvi d’anuncis) i una eina que serveix per facilitar l’accés a tot tipus de músiques i contigut audiovisual, estan operades per una sèrie d’algoritmes que ens fan ”recomanacions personalitzades” (gràcies a l’analísi de les nostres dades i la nostra activitat) per tal d’assegurar-se que seguim consumint contingut i seguim enganxats a la plataforma.
Volem lluitar aquest fenòmen anomenat “cambra d’eco”, que fa que cada cop siguem més hermètics i impermeables a altres tipus de contiguts o punts de vista que no siguin els nostres, que a la vegada es veuen constanment reafirmats. A través de jugar amb les espectatives dels assitents i crear situacions còmiques en què la música que s’interpreta no correspon amb el que és habitual pel tipus d’activitat, Difraccions proposa tornar a obrir les orelles i fer-ho constantment per ser conscients de totes les músiques/sons/opinions que se’ns imposen en el nostre dia a dia.