RE-INTERPRETAR

AUNQUE EL ÁMBITO DE LO CULTURAL YA NO SEA PASIVO NI HOMOGENEIZADOR, COMO EN LA SOCIEDAD DE MASAS, SIGUE SIENDO UN CAMPO DE POSIBLES CERRADO. TIENE INFINITAS OPCIONES, PERO LAS REGLAS DE JUEGO ESTÁN CLARAMENTE ESTABLECIDAS. EN ÉL HAY UN LUGAR PARA TODOS, PERO CADA UNO TIENE SU LUGAR.

UN MUNDO COMÚN, MARINA GARCÉS

El programa de Difraccions ’23 té com a eix principal el replantejament, la idea de qüestionar-nos aquells codis de la música contemporània que ens són familiars i creiem inamovibles, però re-imaginar-los a través de l’art mateix. Tot, amb un seguit d’obres que parteixen de la intenció de transformar algun element de l’experiència musical: la reinterpretació, la instrumentació, la execució o l’entorn de l’obra.

Re-viure, Re-visitar, Re-formular, Re-definir-se i Re-compondre, són les cinc categories que articulen la programació d’enguany, treballant, a través de cinc vies, la transfiguració d’allò que creiem absolut. Un exercici, de fet, per preguntar-nos si allò que representa la música clàssica o contemporània és realment immòbil o si la música, l’art, no és per naturalesa canviant i mutable, permeable a tot allò que l’envolta: públic, entorn, intèrprets, context i pensament.